El meu somni

Un cop hem van dir que els somnis no desapareixen sinó que són les persones les que els abandonen.

Des de petita sempre vaig tenir clar a que hem voldria dedicar quan fos gran , tot i no saber exactament en quin àmbit , sabia que volia ajudar a les persones ja fos per ajudar-les aconseguir els seus objectius com a superar les seves dificultats. Tenia clar que la meva passió eren els nens i la meva vocació ensenyar.
Ja de petita hem creava les meves pròpies classes ensenyant als meus ninos o fins i tot al meu germà petit, inventant des de la llista de classe fins les activitats ha realitzar però sempre utilitzant els meus llibres com ha pauta. 

Vaig tenir dificultats per aconseguir la plaça a la Universitat Autònoma de Barcelona a causa de que la meva nota era massa baixa. Tot i així no hem vaig donar per vençuda i vaig apuntar-me a un grau superior per poder optar a la carrera per una altre via. Quan vaig acabar el mòdul vaig tornar a fer la selectivitat aconseguint la nota de tall necessària. Gràcies això aquest any he pogut començar a fer realitat un dels somnis que m’acompanyarà gran part de la meva vida, he començat a posar les peces que acabaran construint el meu futur laboral.