A la revista: “ Medios de Educación” hi ha un article anomenat : Les noves tecnologies i aprenentatge matemàtic en nens amb síndrome de Down(SD): Generalització per la autonomia que hem va semblar interesant i el qual hem va cridar l’atenció per llegir-lo.
Aquest parlava de la introducció d’assignatures a traves de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) sobretot per ajudar a transmetre els coneixements d’una manera més dinàmica als nens i aconseguir un millor aprenentatge dels nens amb deficiències , en concret amb síndrome de Down. A continuació he fet un resum de tots els conceptes tractats al article de forma més detallada i he escrit una breu opinió meva després d’haver llegit l’article.
Els objectius de qualsevol aprenentatge es aconseguir la generalització dels diferents contextos utilitzats en el procés de adquisició. Tot i així els nens de síndrome de Down presenten series dificultats de generalització. Per això es un dels reptes de l’ensenyança. Una de les àrees on aquests nens tenen dificultats d’aprenentatge són les matemàtiques. Aquesta assignatura es una de les més importants per l’aprenentatge ja que s’aplica a situacions quotidianes. Es un aprenentatge fonamental per a la vida acadèmica i social de les persones per tant ajuda a la integració social.
Es va fer un estudi que proposava considerar l’habilitat numèrica com un índex de qualitat de vida dels nens amb SD, ja que segons aquest aquestes persones utilitzen continguts matemàtics en funció de la quantitat i riquesa dels contextos en que es desenvolupen el que suposa una millora de la seva qualitat de vida. L’idea era dissenyar condicions i situacions d’aprenentatge orientades a la seva aplicació de la vida quotidiana. Tot i així es tenia que tenir en compte les característiques de aquestes persones i adaptar-se a elles.
Es van portar a terme una sèrie de estudis on es volia demostrar que la utilització de ordinadors i eines informàtiques i/o multimèdia ajudava a adquirir molt millor l’aprenentatge de les persones, però sobretot els nens amb dificultats especials ja que a causa de el dinamisme i la interacció capten molt millor l’aprenentatge. Es va demostrar que els nens amb SD captaven millor els aprenentatges i a més a més aconseguien aplicar-los a situacions de la vida real tot i que amb unes limitacions a causa de les seves dificultats.
Amb aquest article arribem a la conclusió de que les TIC poden ser un gran suport davant de qualsevol aprenentatge sobretot en nens amb deficiències ja que es una manera de captar molt millor l’aprenentatge. Opino que es tenen que introduir les TIC a totes les aules des de estudis primaris fins estudis superiors ja que com hem observat es una manera més eficaç per captar tots els aprenentatges que transmeten els professors però sense deixar de banda el suport dels docents i els mètodes tradicionals ja que es molt necessari tenir un apropament amb els nens , sobretot aquells que necessiten una suport més específic.